Després de l?èxit esclatant de Vida privada, el setè Imprescindible és una altre novel·la de popula-ritat i importància inqüestionables.
Oller és el fundador de la novel·la catalana moderna, i La febre d?or és la seva obra més ambiciosa i coneguda. Hi retrata de la societat catalana dels anys 1880-1882, quan moltes persones van aconseguir un enriquiment ràpid i fàcil gràcies a l?especulació borsària, i van patir, també, ?la davallada?.
L?obra situa Oller al costat i al mateix nivell que els grans novel·listes realistes europeus, com Zola, que prologà alguna de les obres del Vallenc.
La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa, i que encara avui podem tronar en la nostra societat, és acuradament analitzada per Oller.
Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d?aquests personatge: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s?enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l?alta burgesia barcelonina, fins que és víctima de la seva obsessió pel diner, s?arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig.

S?ha traduït a diverses llengües, entre les quals, el castellà, el francès i el polonès.
Se n?ha fet una adaptació per la pantalla amb molt d?èxit.

L?edició és a cura de Gemma Bartolí, que ja es va fer càrrec de La fabricanta; parteix de l?edició de l928 supervisada pel mateix Oller, i fixa un text definiu.
Narcís Oller neix a Valls (Alt Camp) el 10 d?agost de 1846 i mor a Barcelona, el 26 de juliol de 1930. Orfe de pare, l?educa el seu oncle, J. de Moragas i de Tavern, i té una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart. Estudia Dret a Barcelona, on s?estableix definitivament el 1873, exercint com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és procurador dels tribunals.

L?aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l?elaboració d?un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es remunta a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es considera Narcís Oller el patriarca de l?actual novel·lística de la literatura catalana.

Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d?Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les novel·les.

És un dels grans noms de la literatura catalana contemporània.