Mediante una aproximación sociolingüística a la comunicación en los campos de concentración nacionalsocialistas -a partir de su reflejo en el corpus literario legado por los supervivientes-, se pretende obtener una perspectiva detallada y comparativa sobre las tendencias que caracterizan la interacción social. Se enfatiza el análisis del 'Lager' como espacio de naturaleza profundamente intercultural y multilingüe, así como la expresión de este carácter en las formas de comunicación que brotan en él. El carácter singular del universo concentracionario lo convierte en un espacio idóneo para explorar las relaciones entre totalitarismo y lenguaje. En el 'Lager', las lenguas se convierten en instrumentos de opresión, resistencia y liberación; por ello, el estudio de las comunidades lingüísticas que surgen tras las alambradas resulta idóneo para explorar cómo se entrelazan la dominación totalitaria y las lenguas empleadas para vehicularla o subvertirla.

Mitjançant una aproximació sociolingüística a la comunicació en els camps de concentració nacionalsocialistes -a partir del seu reflex en el corpus literari llegat pels supervivents-, es pretén obtenir una perspectiva detallada i comparativa sobre les tendències que caracteritzen la interacció social. S'emfatitza l'anàlisi del 'Lager' com a espai de naturalesa profundament intercultural i multilingüe, així com l'expressió d'aquest caràcter en les formes de comunicació que hi sorgeixen. El caràcter singular de l'univers concentracionari el converteix en un espai idoni per a explorar les relacions entre totalitarisme i llenguatge. En el 'Lager', les llengües es converteixen en instruments d'opressió, resistència i alliberament; per això, l'estudi de les comunitats lingüístiques que emergeixen darrere de les reixes resulta idoni per a explorar com s'entrellacen la dominació totalitària i les llengües emprades per a vehicular-la o subvertir-la.