És llicenciat en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va coordinar l?elaboració del mapa religiós de Catalunya amb l?equip «Investigacions en Sociologia de la Religió» de la Universitat Autònoma de Barcelona. Del 2004 al 2020 va ser tècnic especialista de la Direcció General d?Afers Religio­sos de la Generalitat de Catalunya, des d?on va coordinar la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya.
És coautor del llibre Les altres religions. Minories religioses a Catalunya (Mediterrània, 2004). Ha sigut vicepresident de Justícia i Pau i ha col·laborat amb diverses universitats i mitjans. Actualment, treballa al Ser­vei d?Informació, Difusió i Estudis de la Se­cretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

L'àmbit religiós és un camp molt viu i molt actiu, i alhora globalment desconegut. Paradoxalment, aquesta desconeixença és àmpliament compartida per les persones religioses i les que no s?hi consideren. En aquest debat abunden tòpics tan corrents com la immutabilitat de les religions, l?aconfessio­nalitat de l?Estat, la laïcitat de l?escola pública, el diàleg com a base per a la resolució de conflictes o la preeminència del dret a la salut per sobre del dret de llibertat religiosa, entre molts d?altres. Aquests llocs comuns o bé són falsos o bé no tenen les derivacions que se?ls atribueixen habitualment.
Mentre que la fe és una qüestió privada, la religió té repercussió en gairebé tots els àmbits: educació, sanitat, serveis socials, serveis funeraris, serveis penitenciaris, seguretat, treball, alimentació, consum, cultura, fiscalitat, etc. La legislació protegeix la llibertat religiosa, però queda en paper mullat quan els nostres prejudicis n?impedeixen l?exercici quotidià i normalitzat.
Aquest llibre parteix de la convicció que la llibertat religiosa no és un privilegi de les persones i les comunitats religioses, sinó la base perquè ningú no s?imposi sobre els altres: ni els religiosos ni la resta.