_L'alegria_ neix de l'experiència de la Primera Guerra Mundial, que Ungaretti va viure com a soldat d'infanteria voluntari. El dolor l'acosta a l'essència humana individual i col·lectiva. Amb una profunda emotivitat equilibra l'horror de la guerra amb una lluminositat i una mirada de celebració sobre el món i la vida feta des la meravella de la contemplació d'un mateix i del que l'envolta. El llibre inicia la poètica ungarettiana de concentració, reduint la sintaxi a allò essencial i usant la paraula aïllada per trobar-ne el sentit radical amb la màxima intensitat de significat. Els poemes, d'un estil fragmentari i fulgurant, van revolucionar el concepte de vers sota patrons fonamentalment rítmics i musicals i amb l'analogia i la juxtaposició com a principals recursos retòrics. Textos com esclats de llum que arriben directament al sentiment i al sentit. El poeta no és més que un home senzill que amb l'escriptura dona veu al lector i li ofereix profundes revelacions. Com va escriure Pier Paolo Pasolini, «la història de la poesia d'Ungaretti es desplega [...] al bell mig de la història de la poesia del segle xx».