L’abraçada que et salva del precipici i la que et deixa caure, l’abraçada que és coixí o armadura i la que és fredor i desesperança. L’abraçada que no vas poder fer i la que t’hauries pogut estalviar. Aquestes i tantes altres abraçades passegen dins de poemes que parlen d’un món caòtic on es barregen l’amor, la paternitat, la melangia, les lluites o els somnis. Un món que Roc Casagran ens convida a abraçar amb una abraçada càlida i acollidora, tendra i juganera.

(Sabadell, 1980) és professor i escriptor. Ha publicat llibres de poemes i novel·les. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, Ara, La Directa, Catalunya Ràdio, Nació Digital, ). Fa recitals de poesia arreu del país, de vegades sol, de vegades acompanyat d’altres poetes.