L’extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l’europea quan va morir
el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups pa-rapolicials i el terrorisme d’Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis,
els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d’ultradreta i els moviments socials
neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de di-ferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d’una
manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc enles institucions. Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgira Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l’actualitat, amb testimoniatges dels seusprotagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar lesdiferents plataformes i col·lectius que passarien de l’autodefensa inicial a l’ofensiva contra elsgrups d’extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucionsi altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seusdebats i algunes de les seues victòries.