Agustí Calvet i Pascual,"Gaziel"(Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964) ha estat un dels periodistes més il·lustres que ha donat Catalunya. Va estudiar Dret, però el 1910 va començar a col·laborar a La Veu de Catalunya, fins al 1914, quan uns desentesos ideològics amb Prat de la Riba arran d'uns articles sobre l'esclat de la Primera Guerra Mundial, que ell visqué a París, van poratr-lo a canviar de capçalera. A La Vanguardia va fer tota la seva carrera periodística, fins a arribar a ser-ne el director. Exiliat de Barcelona el 1936 i de París el 1940, va viure a Madrid després de ser jutjat per les autoritats franquistes per catalanista i republicà. Amb tot va ser absolt i fou llavors, mentre dirigia l'editorial Plus Ultra, que enllestí un seguit d'assajos que havia començat a l'exili, en català, sobre les causes de la tràgica història de Catalunya. El conjunt de la seva obra, articles periodístics a banda, el formen catorze llibres en català i onze en castellà.