Hi ha silencis que ens marquen un destí.

Un periodista, a prop de la quarantena, es troba en plena crisi individual i existencial després de deixar-ho amb la seva parella, l’Anna, amb qui va conviure deu anys.

Gràcies als consells de la seva sanadora, la Llívia, la pèrdua de l’Anna l’empeny a emprendre un viatge a Cercs, l’últim poble on van veure amb vida el seu besavi Ramon Rom Castellví, que va fugir de Montbrió del Camp a principis del 1939 davant l’amenaça franquista. Vuitanta anys més tard, el periodista seguirà els passos del seu avantpassat per descobrir què li va passar i trencar un cercle de silencis.

«Només si t’acomiades dels morts podràs dir adeu als vius. Tot es redueix a això. Has d’acomiadar els avantpassats per tancar un cercle de silenci que ha marcat la teva família. Aquest és l’únic objectiu que t’has de fixar per seguir endavant. No facis teus els seus silencis. Trenca’ls. La resta de preocupacions que no et deixen dormir no són res comparat amb el Joder, i ella? Què passa amb ella?».

Hi ha silencis que ens marquen un destí.

Pere Francesch Rom (Montbrió del Camp, 1981) és delegat de Cultura a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i treballa a l’ACN des del 2007. També ha treballat en diversos mitjans de comunicació com El Correo de Bilbao, el Diario de Noticias de Álava i el Diari de Tarragona, i ha col·laborat amb revistes i mitjans com Cinemascomics, Muzikalia, Deia, Godot BCN i la revista Els Porxos de Montbrió del Camp. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, va estudiar guió cinematogràfic a Estudio de Cine a Barcelona i a EICTV, l’escola de cinema de San Antonio de los Baños (Cuba), i va realitzar un curs de relats curts a l’Aula de Escritores de Barcelona. L’any 2019 va publicar Gainsbourg i Dalí, moi non plus. (Twitter) @PereFrancesch