El llibre ens ofereix una anàlisi aprofundida d'un moviment transversal nascut de la societat civil primordial per al batec dels Països Catalans: el Congrés de Cultura Catalana, que apareix en un moment cabdal per marcar-ne l'essència i bastir-ne els fonaments: el dels inicis de la transició (1975-1977). Sense aquesta part de la nostra història no es pot entendre on som, d'on venim i cap on anem. 

Ara, més de quaranta anys després, aquest estudi minuciós ens permet copsar-ne la importància, entendre com es va gestar i com va evolucionar aquesta mobilització popular de reconstrucció nacional que projectava uns Països Catalans ferms i vigorosos amb una mirada àmplia que pretenia abraçar tots els sectors de la societat, i que, efectivament, va generar una nova manera de viure la nostra idiosincràsia com a poble.

«Aquest llibre respon a una necessitat: la de donar a conèixer de manera àmplia què va ser el Congrés de Cultura Catalana, un episodi clau de la nostra història recent que, tanmateix, resta sovint oblidat o en un discret segon pla en les cròniques de l'anomenada transició. La perspectiva del temps, gairebé mig segle, n'afavoreix una visió més complexa i objectiva.» Agustí Alcoberro (president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana).