«Doncs això és el que faré. Caminar tranquil·lament, sense pressa i sense un destí clar, per aquestes valls delgegant adormit que ara tinc a tocar. El plaer del viatge rau sols en el fet d’anar.»

«No puc deixar d’avançar, sóc com un riu que flueix cap a mar sense possibilitats de tornar enrere. Avanço i mirode no deixar empremta per allà on passo, però miro que els llocs per on transito com un camí-raler sí que emdeixin petja en el meu interior. Quin goig passar per la vida desapercebudament.»

«Una formiga crida imperceptible al pas de l’home.»

«La gratitud hauria de començar per ser conscients dels moments que vivim, pensar que cada moment que vivimés un moment regalat. L’ara i aquí és un present i per això, el temps verbal que usem per referir-nos a l’aquí i al’ara és el present, que també vol dir regal o obsequi.»

«Per les valls del gegant adormit mostra aquest viatge simultani (exterior i interior) a través d’una exquisidaprosa poètica que harmonitza pensaments i emocions, de la mateixa manera que ho fan ment i cor, ego i Jo, através del diàleg interior de l’autor, posat de manifest per escrit.» (Gemma Soler, al postfaci de l’obra)