«Ens vam creuar en diagonal amb una altra processó d’éssers estranys vestits de negre; amagaven la cara darrere d’unes màscares que semblaven miralls, i ens vam estremir amb la imatge d’aquests malsons, aquests dimonis sense cara, fins que vam entendre a poc a poc que ens havíem creuat amb un altre grup de turistes».

Any 2059. Els viatges en el temps són una realitat. El Servei del Temps ofereix als turistes poder reviure esdeveniments clau de la Història. Judson Daniel Elliott III s’enrola com a guia temporal per navegar els vents del temps. Línia amunt coneixerà la Pulquèria Ducas, una avantpassada seva per la qual perdrà el cap. Aquesta fascinació prohibida alertarà la Patrulla del Temps i posarà en risc la seva pròpia existència.

Els vents del temps es va publicar l’any 1969, a les acaballes del moviment hippie. És una novel·la especial en el conjunt de la bibliografia de Robert Silverberg: eixelebrada i plena a vessar de sexe i drogues, és també una de les històries de viatges en el temps més lúcides mai escrites. Silverberg no va tenir complexos a l’hora de concebre-la i vosaltres l’heu de llegir amb el mateix esperit. Gaudiu-la i deixeu-vos portar pels vents del temps.

Els vents del temps va estar nominada als premis Nebula i Hugo, però finalment es va acabar imposant La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. Le Guin. És la tercera novel·la de Silverberg que arriba als lectors en llengua catalana després de La porta dels mons i L’home dins el laberint, potser la seva obra més coneguda.