Catalunya ja no és un país de fàbriques, sinó de cambrers.

En els últims setanta anys, el turisme ha canviat la cara del país. Ha malmès el medi ambient, ha urbanitzat la meitat de Catalunya i ha capgirat els costums. També ha creat molts llocs de treball, ha permès fer molts diners i ha canviat l?economia. El que havia estat un país de fàbriques és avui un país de cambrers. El turisme ha estat el motor del conjunt de l?economia catalana en aquest període. Ara, en plena pandèmia, és també el sector més castigat. I les seves febleses (treball precari, estacional, i mà d?obra poc formada) són les nostres febleses. La pandèmia ens obliga a repensar si Catalunya va seguir l?estratègia correcta, si el context (la competència amb Madrid) ens va abocar cap aquí o si ho podíem haver fet d?una altra manera. La fàbrica de cambrers revisa el temps mític de la Costa Brava, l?Eldorado dels anys de ?sol i platja? i el turisme de borratxera. I acaba amb l?edat d?or de Barcelona, convertida des del 2000 en el primer destí de l?Estat, la ciutat on tothom voldria estar, convertida al monocultiu turístic.