Montserrat Butxaca (Puig-reig, Berguedà, 162) és poeta, narradora i assagista. Ha publicat els llibres Els oracles del silenci (1999), Dunes de safrà (2010), Versos de sal (2011), Angle de deriva (2013), La casa de la vida (2015) i Jardins d’hivern (2018) i, a més, dues plaquettes. Ha obtingut diversos premis de poesia. Han aparegut poemes seus en diverses antologies i alguns dels seus poemes han estat musicats. És mestre en gai saber pels Jocs Florals de Calella. De formació autodidacta, actualment cursa el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. És vicepresidenta de l’associació cultural Pensaments i Paraules i membre d’altres col·lectius vinculats a la creació literària.

Obra guanyadors del 20è Premi Betúlia de Poesia - Memorial Carme Guasch

«Els amfibis són capaços d’avançar per terra i per l’aigua. En els dos àmbits s’hi troben com a casa i com el peix a l’aigua. La poeta, talment una amfíbia de les paraules i dels pensaments, ens fa viatjar de la realitat cap als somnis, entre el seu jo quotidià i el seu jo literari. Les pàgines d’Amfíbia porten incrustats el dolor, el sofriment, l’enyor, el desamor, el silenci, l’absència, la nit i la mort. Però també l’amor, l’alliberament, els somnis, les quimeres, el renaixement i la transformació interior.» Del pròleg de Quirze Grifell.