"En la poesia que el lector té entre les mans, poderosament intuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cada síl·laba batega oberta, sense límits, respira amb l’alenada sensual i pura de totes les cordes del sensori. Un espai, en definitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeria poètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret i l’abstracte en versos tallants, vivíssims. Els seus versos, cisellats, punyents, flueixen tendres i alhora enverinats com la saba de l’escorpí. Poques veus poètiques d’avui, i no només parlo de les que ho fan en llengua catalana, atresoren la força imaginativa de Vicens, capaç d’hibridar la narració més humil i realista de la vida amb el misteri de l’esclat d’una flor; poques, també, contemplen una intensitat tan despullada, sotsobrant i demolidora com la que fa niu a la mar dels seus versos. Endinseu-vos-hi doncs, salpeu a la recerca de desigs i naufragis. Només aleshores coneixereu de debò què és la veritable poesia". (Del pròleg de Jaume Pont).

Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941). Va donar-se a conèixer literàriament l’any 1967 en guanyar el premi Sant Jordi amb la seva primera novel·la, 39º a l’ombra. El 2009 va aparèixer el seu primer poemari Lovely, seguit de Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de la Crítica i Premio Nacional de Poesía (2018). Ha rebut la Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999); el Premi Ramon Llull del Govern Balear (2004); el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear; la Medalla d’Or de la Vila de Santanyí; la Medalla d’Or de la Ciutat de Palma; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016) i el Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2019), entre d’altres.