Estructurat en tres parts (La condició humana, Societat i poder i Re-evolució política), Abans de fer política mostra una cohesió ben sòlida operant com una tesi en tres actes. En primer lloc es fa una diagnosi a partir dels camps de l’antropologia i la neurobiologia (amb un pertinent rebuig del determinisme), per passar tot seguit al tema central de la relació entre individu, societat i poder. Un cop definits i analitzats els paràmetres crítics, la tercera part actua a tall de proposta de regeneració política. En aquesta darrera part es delimita el que és, de fet, el fonament i la intenció final del llibre: refer la política clàssica, patètica i anacrònica, que ens deixa desconfiats, inerts i insatisfets; obvia les febleses de caràcter romàntic o voluntarista i aporta propostes per superar els tres elements que destrueixen el nostre potencial: l’autoengany, la innocència i el nihilisme. Aflora (especialment en els comentaris a peu de pàgina) un nivell de política més propera però l’objectiu del llibre no és comentar l’actualitat sinó entendre el procés evolutiu que ens ha portat al dèficit actual de senderi polític en contraposició als avenços (tot i els riscos associats) de les ciències naturals.

Tot encarant el simplisme determinista i la nostàlgia innocent aquest llibre ens vol empaltar el gust per la política pensada i sentida com a acte central i creatiu d’una espècie en estat de (re)evolució. S’esplaia amb abundància de referències i registres, i finalment reclama el plaer d’una lectura tranquil·la (és el que seria un Slow Book).

Joaquim Franch i Sabrià (Girona, 1958), és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i Màster en Gestió Gerencial (EADA). La reflexió política, en un sentit ampli, ha ocupat un lloc primordial en els seus interessos intel·lectuals, tot i no haver participat directament en l’activitat política clàssica.