Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d'un 
color diferent, comprimides entre una zona industrial semiaban-donada i la nova Barcelona 
de l'AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de 
migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i 
rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta 
anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d'exclosos i 
indesit-jats de tots els llocs i de totes les èpoques. 
Mentre les excavadores de l'Ajuntament de Barcelona avancen en l'enderroc d'aquesta ciutat 
horitzontal, un grup d'habitants recupera la històrica tradició de lluita del barri per oposar-se 
al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus 
estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s'havien 
apropiat Aquest treball és el resultat d'una implicació a la vegada etnogràfica, política i 
humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l'enderroc (2002-2012), per desvelar 
així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d'un barri, amb les 
seves memòries d'autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, 
les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven 
comunitat. 
Aquesta monografia és el resultat d'un treball d'investigació fet entre els anys 2009 i 2012 
en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el 
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.