L'àvia d'en Marc sempre perd les ulleres i el gat dels veïns aprofita que no s'hi veu per entrar-li al jardí i cruspir-se'n els clavells. Tot això posa l'àvia de molt mal humor, però és que les ulleres s'amaguen molt i mai no saps per on et sortiran...@import url(http://ecat.gesm.net/CuteSoft_Client/CuteEditor/Load.ashx?type=style&file=SyntaxHighlighter.css);

En Marc sap que l'àvia sempre perd les ulleres. I això és molt empipador, perquè no pot vigilar que el gat de la veïna, la senyora Martina, no entri al jardí per menjar-se-li els clavells. En Marc sempre l'ajuda a buscar-les, però les ulleres s'amaguen molt, i quan les troben al cove de la roba bruta o a la capsa de les galetes, el gat ja se n'ha tornat a casa seva amb un clavell a la boca.
Avui, el gat s'amaga sota la taula de la cuina, i l'olor de clavell s'escampa pertot arreu. Quan torna de comprar, l'àvia està enfadada perquè no sap on són les ulleres, però quan sent aquella bona olor li passa el mal humor. Ara bé, quan troba les ulleres dins el pot del cafè i veu el gat, el fa fora amb l'escombra...
Llavors passa que les ulleres ja no es tornen a amagar en tota la tarda, però l'àvia continua empipada perquè ara la casa no fa olor de clavell. De sobte senten un «mèu» i que truquen a la porta del jardí. L'àvia es treu les ulleres i demana a en Marc que vagi a veure qui hi ha. Quan en Marc obre la porta, el gat s'acosta a la planta dels clavells, n'agafa un, entra a la casa i se'l menja sota la taula. L'àvia endreça les ulleres a la funda: està contenta: tota la casa fa olor de clavell.

Una història divertida i quotidiana perquè els més menuts aprenguin que, de vegades, els problemes són oportunitats!