Va ser un salt considerable. Perquè passar de fer un diari en castellà a editar-lo en català —canviant-ne només dues lletres del títol—, no va ser fàcil. Encara que ho semblés. I es passà d’un republicanisme històric al catalanisme intel·lectual mercès a la il·lusió que el 1922 va menar tota aquella gent de La Publicitat a inflar les veles i a aixoplugarhi els millors escriptors de Catalunya, València, les Illes i el Rosselló. El resultat fou un diari que, segons Carles Sentís, “era el més ben fet de tots”. Aquesta és la seva història.