En un entresòl del carrer Torrent de l'Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic “fenomen”: una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares —en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica— no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l’interessa és llegir els fulletons, les novel•les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per a ella té sentit. L'arribada d'un vell amic, un domador procedent de l'Argentina, possibilitarà la solució del futur de la noia.

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez,1931)
És un dels més grans i més populars escriptors catalans del començament del segle XX i un dels capdavanters del modernisme artístic i literari. Format a París com a pintor, aviat comença també a escriure. Vinculat al grup de L’Avenç, conrea el teatre, primer dins el corrent simbolista (L’alegria que passa, 1898-99) però aviat opta per un teatre professional i crític amb la realitat (Llibertat!, 1901; El pati blau, L’hèroe i El místic, 1903). És aleshores que, orientat cap al gran públic, escriu també novel•la (El poble gris, 1902; L’auca del senyor Esteve, 1907; El català de La Mancha, 1914). L’Avenç ha publicat recentment una reedició de les seves Màximes i mals pensaments.