Assegut a la taula de dibuix el geòmetra ha vist com passava el temps i molts problemes geomètrics quedaven sense resoldre. Tot és ple d’excentricitats i de formes indeterminades, les esferes planetàries estan aplatades o deformades, però l’afany de precisió manté al geòmetra assegut encara davant el paper, esbrinant la raó dels traçats geomètrics.
Tot estimant la exactitud del sonet i de les flors, després d’haver fet molts plànols, el geòmetra ha pogut comprovar com els vells axiomes i teoremes de la geometria clàssica no resolien els reptes que planteja el progrés. La concòrdia, la tolerància, l’harmonia, la benevolència, la temprança, la reconciliació... resten closos dintre d’un políedre irregular.
El geòmetra traça uns eixos cartesians per a endreçar l’espai i vol col·locar cada cosa al quadrant que li aconsella la seva mentalitat aristotèlica. I avui encara s’esforça a endreçar els sotracs de la comèdia humana i acotiar l’estremiment del drama, però la història tota, els odis i les venjances es resisteixen a ser endreçats.

FRANCESC CORNADÓ. L’Hospitalet de Llobregat, 1949.
És Arquitecte Superior.
Literàriament format a l’Universitat de Barcelona, estudis d’Escriptura creativa i Gèneres Literaris i a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.
Autor de poesia i narrativa breu a cavall de la prosa poètica, l’art i l’especulació estètica.
Les seves obres s’han publicat en català i en castellà.
Ha publicat llibres de poesia, Doble tall(March Editor, 2009) iEls quatre miralls quadràtics d’en Quadreny (March Editor, 2010) i de narrativa El caminant i la garsa(HakaBooks, 2010).
Ha escrit diàlegs per al cinema, articles, presentacions i pròlegs per a publicacions d’art i poesia.
Ha col·laborat a Barcarola revista de creación literaria amb textos de narrativa i assaig.