Com en un monòleg intern, Michele Serra dóna veu a un pare que explica, en cent cinquanta pàgines carregades d?afecte, dubtes, tendresa i ironia, l?abisme que el separa de seu fill de dinou anys.

Quan s?és vist un món on els vells treballen i els joves dormen?

En general dormen quan la gent està desperta, i estan desperts quan l?altra gent dorm. Només els armaris esbatanats, els calaixos oberts i els mitjons bruts escampats pertot arreu delaten la seva presència.
Són els escarxofats. Els fills adolescents.

On ens vam perdre? I, per retrobar-nos, ¿n?hi haurà prou amb la desesperada invitació que el pare fa reiteradament al fi ll perquè l?acompanyi a fer una excursió a la muntanya? Entre tempestes psíquiques, sàtira social i esclats de relativisme ètic, Michele Serra aconsegueix un retrat impecable tant dels fills com dels pares.

Els escarxofats és una novel.?la còmica i al mateix temps una història d?amor impregnada de nostàlgia. Però, per damunt de tot, és un petit monument a una generació que s?ha instal?lat horitzontalment al món.