Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Park Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta. Ens trobarem amb els jocs amb les lletres de la sopa, els mareigs quan viatjàvem en cotxe, baixar al pati en fila índia o aquella insistència estranya dels adults en una frase que no sabíem massa bé què significava: “Porteu-vos bé!”. Un viatge a la nostra memòria i a la felicitat de moments aparentment insignificants. Només aparentment.