El narrador va començar a mantenir escrupulosament un dietari del seu cos quan tenia dotze anys, el 1935. El va mantenir fins que va morir, als 87, l'any 2010. El seu projecte era el d'observar les innombrables sorpreses que el nostre cos reserva al nostre esperit d'una punta a l'altra de la nostra vida. Així, va decriure finalment tota l'evolució del seu organisme. El resultat és la novel·la d'un cos que té menys d'història precisa de l'anatomia que no de l'univers malaussià, perquè Daniel Pennac evita la fredor de la constatació mèdica introduint a cada pàgina personatges, situacions, diàlegs i reflexions que fan circular la sang de la intimitat dins del cos al qual fem l'autopsia, que el lector, sovint, reconeixerà com a propi.