Gil i Ribas, Josep
(Reus, 1928) és prevere de Tarragona. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ampliar estudis a Alemanya i es doctorà el 1982. Ha exercit la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Deusto, a Toulouse i a altres centres superiors de Colòmbia. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Signes de pertinença a l'Església; Evangeli i home d'avui; Els nostres morts no envelleixen; Escatologia; La benaurança del cel i l'ordre establert; De la "nosa" a la "nostàlgia" de Déu; Cartes a Laura; L'esperança que no mor; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes; Al principi hi hagué la dona.