Si ets una poetessa sense gaire èxit i has passat la ratlla dels cinquanta, t’agafa un atac de nervis i et tanquen en un manicomi. I, quan et deixen anar, te’n vas al poble de la mare, i passes un estiu amb les seves amigues de la residència, i imparteixes un curs de poesia a un grup de petites bruixes adolescents. I et poses a mantenir correspondència amb un boig que t’envia missatges anònims... Plantejada en clau de comèdia sempre amb un peu en la tragèdia, L’estiu sense homes és una intel•ligent novel•la sobre la guerra dels sexes, la solitud, l’amor, la utilitat de la poesia i la possibilitat de canviar.