A l'entrada d'aquest llibre -que vol retre homenatge a la memòria de M. S. B., la muller morta- l'autor constata, consternat, que, amb motiu d'una operació quirúrgica, ha perdut el melic, signe de la identitat. Tot fent servir, a manera de mirall o de llanterna màgica, la llengua d'adopció, aquest castellà desarrelat busseja en les aigües tèrboles de la memòria a la recerca del melic perdut. Són escenaris d'aquesta cerca -volgudament desordenada- el Madrid desballestat i polsós dels anys quaranta, el Valladolid provincià i estudiantil dels cinquanta, aquell altre Madrid premovida dels seixanta, i un Santander idealitzat, amarat de nostàlgies, on J. A. V., ja a les envistes de la Mort, retrobarà -potser- el paradís perdut de la infantesa.