Menyspreat per la c´rítica oficial, que hi va veure només un entreteniment de les classes benestants, i ignorat per bona part de la societat, el cinema amateur a Catalunaya compta, però, amb una llarga i fecunda carrera que l'ha fet tan reconegut en l'àmbit internacional com desconegut a casa nostra.

Més enllà dels seus intrínsics valors cinematogràfics, però el cinema amateur català constitueix una impressionant crònica visual de les darreres dècades, al voltant de la qual es van articular dotzenes d'entitats i es van convocar multitut de concursos, i va ser fidel reflex de la història del segle XX: des de la República fins els turbulents anys setanta, des de la dictadura franquista, a la incorporació de les noves eines tecnològiques.

Sense oblidar un esperit crític que no ha estat gaire present en el cinema amateur, els autors Jordi Tomàs i Albert Beorlegui han fet una minusiosa recerca per escriure una història rigorosa i amena que inclou una relació des dels seus autors més destacats . les pel.lícules més rellevants, les entitats punteres, els problemes amb la censura, o les relacions del cinema amb la televisió.