Quan al novembre del 2001 Åsne Seierstad arriba a Kabul, la primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan. Ell és un venedor hàbil i bon conversador: «Primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me'ls van tornar a cremar».
Un dia, el llibreter la convida a sopar a casa seva, i li presenta la seva família. Els homes riuen, expliquen anècdotes i fan broma, però les dones parlen poc. Durant la seva convivència amb aquesta família, Åsne Seierstad és testimoni directe d'amors prohibits, de matrimonis de conveniència, de crims i de revoltes callades de les dones que encara se senten condemnades a «menjar pols».