El recull que ha compilat Antoni Rodríguez i que ara teniu a les mans és una proposta original i fins i tot un punt sorprenent. Anar a la recerca dels insults antics i moderns, dels que consten en fonts escrites —aplecs, diccionaris, rondalles i molts d’altres documents— i dels que encara just es fan presents a l’oralitat més actual, dels més greus als més innocus, dels senzills que són tan sols un mot carregat de força als que formen una frase absurda però plena de sentit, dels més nostrats als manllevats, dels blancs als escatològics… és una bella aventura, divertida però que també convida a la reflexió. Perquè no ha estat just una recerca per fer-ne un caramull o una llista, l’autor els ha ordenat, classificat i explicat, n’ha indicat les fonts i hi ha adjuntat molts d’exemples. En definitiva, n’ha fet un recull que posa a l’abast dels lectors a qui la curiositat empeny a obrir aquest llibre, a fullejar-lo, a llegir-lo per saber i descobrir, per riure i sorprendre’s, per valorar i recordar. (Del pròleg de Caterina Valriu)