Al llarg de la vida hi ha moments harm?nics, com una mena deguspira que torna a encendre's de tant en tant. S¢n fuga?os,imprevisibles, inajornables, no es poden encabir en cap capsa, nos'atresoren f¡sicament. Nom?s passen una vegada i despr?s ressonen enla mem?ria. És en aquests moments que es dilueix lleugerament aquestacontinu?tat interior unificadora de la consci?ncia. Per? com diu Annie Ernaux: ®Si no les escric, les coses no han arribat al seu terme,nom?s les he viscudes¯. 

Els relats d'El sol del'hivern atresoren alguns d'aquests moments que han anatressonant en el cap de l'autora durant anys i que ara troben ladrecera per arribar al seu terme. Amb el temps ha apr?s a mirar-loscom qui guaita a trav?s del retrovisor del cotxe mentre avan?a per lacarretera i deixa enrere un paisatge trepitjat i canviant. Alguns s¢nrecords de fa molts anys, d'altres, m?s propers. Ocorre, per?, que laintensitat dels records ?s de vegades inversament proporcional altemps recorregut i per aix? els m?s llunyans apareixen de sobtepunyents, impetuosos, exigint que els donem pas. No saps mai quanvindran, et busquen i et troben quan menys t'ho esperes.