®El m¢n girava i un dia el m¢n ja no va girar m?s. Es va

aturar per sempre i em feia mal. Punxes d'eri?¢. A vegades

el m¢n no ?s aturat per? va m?s a poc a poc. És un m¢n

amb les piles esgotades. Jo no hi soc dins per? encara em

fa mal i a la boca hi tenc el gust de la molsa eixuta que ?s

plena de terra vermella de cucs. El dia que vaig sortir del

m¢n era tot ennuvolat i plovia com ara que fa tota la vida

que plou i tot ?s negat.¯

La por ?s viure vora el mar i anar a una escola de monges.

Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i

una criada que fa tot el que fan les mares quan s¢n mares

cada dia i no s¢n com la teua queho ?s poques vegades.

Una criada que substitueix ta mare per? no et fa besades

perqu? no ?s ta mare. La mare no et fabesades.

Esperan?a Camps t'introdueix en aquest relatangoixant en

primera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny i

gaudint de la for?a i la bellesa del llenguatgeque empra.