Aquest relat és un extens exercici de recuperació de memòria familiar i històrica, escrit amb un estil proper, humanista, afectuós i alhora intens. Aquesta crònica combina harmoniosament les peripècies d'aquesta nissaga dedicada a la matalasseria durant quatre generacions amb els dramàtics esdeveniments històrics del segle XX. D'aquesta manera, la narració transmet la vivència dels diferents membres d'una familia senzilla durant els moments més rellevants i tràgics de la nostra història recent, amb especial atenció als anys al voltant de la guerra civil espanyola. Una història i una vivència que no poden caure en l'oblit. 

“Hem hagut d'entendre per què els nostres avantpassats van haver de silenciar la seva història. Després dels anys de la República i de la Guerra Civil, no hi va haver cap altra opció que callar i sobreviure. La posterior repressió fou executada des de la revenja i fou percebuda amb por per la desproporció. El resultat fou primer el silenci i després, l'oblit.”