"Sebastià Juan Arbó: Viure per escriure" ressegueix per primera vegada la trajectòria professional de l'escriptor alhora que demostra la seva vinculació permanent amb la vida cultural de l'època. S'hi analitza la resposta de la crítica literària cap a les seves obres i l'alineació que mantingué amb la literatura europea d'entreguerres. Així mateix, l'estudi de la correspondència personal reflecteix quin va ser el posicionament respecte a la política i, sobretot, respecte a la dictadura, però també quin tipus de relació establí amb els literats coetanis. Aquest estudi s'endinsa en les raons i en les conseqüències de l'opció lingüística de Sebastià Juan Arbó després de la postguerra, i posa de manifest tant l'experiència del doble exili interior com la del desarrelament viscut per l'autor. En definitiva, trenca el silenci que ha acompanyat el nom d'Arbó fins a l'actualitat.