Antoni Gelabert ens explica una història vertadera, però de vegades no podem creure que passi de debò, la sorprenent quotidianitat amaga les pistes d un univers petit que no somriu. El caràcter és eldestí, però les circumstàncies modelen com podem viure les aspiracions. Aquesta biografia, autobiografia, narrada amb materials molt diversos, des de cartes a fragments de l Encíclica Divini Il lius Magisteri, del "Boletín Oficial del Estado" o de conferències de Pilar Primo de Rivera, passant per diàlegs recordats, confidències i narració de fets, ens situa en la postguerra a un país que coneixemprou bé. El món i la història viscuda, enuna absurda i cruel dictadura, no es poden reordenar de manera que tenguin un significat clar, només la visió personal d Antònia Solivelles, protagonista i narradora, aporta unitat i sentit a la realitat endormiscada i cruel del franquisme. (Del pròleg de Fina Santiago)