L'estudi de la milícia nacional de Vic, doncs, comença amb la comparació de la composició socioprofessional de la milícia de Vic amb les de Reus, València i Madrid. L'estudi de la sociologia miliciana també permet determinar quins eren els sectors de la població més compromesos en la defensa del liberalisme i quin suport tenia la causa d'Isabel II en una ciutat situada a la Catalunya Central, capital de corregiment, que comptava amb una població de poc més de 10.000 habitants i era el principal centre comercial i artesanal d'una comarca de caràcter eminentment agrari, on el carlisme tenia molts partidaris.

Cronològicament, l'estudi comprèn el període que va des de principis de 1833 fins a juliol de 1840, moment en què conclou la guerra a Catalunya. Per altra banda, després d'uns primers capítols bàsicament descriptius dedicats a definir la milícia nacional a partir de les seves característiques fonamentals (organització, composició social, finançament, armament, allistament, etc.) s'opta per un desenvolupament cronològic de l'evolució de la milícia nacional, explicant tota la seva evolució durant aquests set anys relacionant-la amb els avatars polítics del moment i mostrant els seus canvis més rellevants.

Per últim, la tesi compta també amb un apèndix format per documents relatius a l'organització miliciana i amb quadres estadístics -elaborats a partir de fonts arxivístiques- sobre diferents aspectes de la milícia de Vic durant els anys 30 del s.XIX.