Escrit com una cartografia de les últimes dècades i ―potser― les que vindran, Traça un perímetre aplega quatre moviments. Del relat històric a la re-cerca detectivesca, la faula, el reportatge i la ficció pulp, les aventures que s’hi narren travessen paisatges canviants per la força dels seus personatges. Adolescents de perifèria, a tocar dels despoblats de la Catalunya interior, que proven d’entendre fins on poden arribar envoltats com estan de quinquis, bojos, cap-rapats i adults que se’ls endú el corrent. Artistes delinqüents que alimenten el propi mite de silenci i que documenten clandestinament les cues de migrants que travessen Europa. Una caravana que avança des de l’Hindu Kush seguint una crida animal, buscant inversament el límit cap a l’interior, creuant-se amb xarxes de traficants i amb la necessitat de sentir explicar històries. Un espia industrial que es reinventa i una coyote altruista que fugen per un espai distòpic sense noms, recorrent un amor sotmès a la provisionalitat. Quatre moviments sobre l’instint de construir el propi món i les possibilitats de sortir-se’n, i que reflexionen sobre la permanència ―o no― de l’escriptura. Entrellaçats de vegades conceptualment, de vegades pels seus protagonistes o narradors, els quatre relats de Traça un perímetre componen un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries, que són les nostres. Els personatges que donen vida al nou llibre de Cesc Martínez estan abocats a una recerca perpètua en un espai que es plega i s’esquinça contínuament, obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota mena de camins imperfectes.