Un jove biògraf anglès treballa en un llibre sobre el difunt escriptor John Coetzee. En concret, vol centrar-se en el període comprès entre els anys 1972 i 1977, en què Coetzee, al voltant dels trenta anys d'edat, compartia amb el seu pare vidu una finca ruïnosa als afores de Ciutat del Cap. El biògraf intueix que, precisament durant aquesta etapa, l'escriptor va trobar la seva veu narrativa.

Com que el jove no va tractar mai Coetzee, emprèn una sèrie d'entrevistes amb persones rellevants per a l'autor, com una dona casada que va ser-ne amant, la seva cosina preferida, una ballarina brasilera la filla de la qual va rebre lliçons d'anglès de l'escriptor, i antics amics i col·legues. D'aquest testimoni col·lectiu, en surt el retrat del jove Coetzee: un tipus llibresc i maldestre en la intimitat, gairebé incapaç d'obrir-se als altres, amb una personalitat que tan sols genera sospites a la Sud-àfrica d'aquella època.

Temps d'estiu és una història que permet a J. M. Coetzee d'imaginar la seva vida des d'una reveladora mirada implacable, amb què completa la trilogia de memòries fictícies començada amb Infantesa i Joventut. Punyent i sovint còmica, aquesta novel·la és la captivadora darrera mostra d'un dels millors novel·listes vius en llengua anglesa.