El premi dels Jocs Florals de Barcelona consagra el poeta mallorquí Hilari de Cara dos anys després de rebre el premi Carles Riba. La seva poesia vital, sensual i intuïtiva agafa un to més reposat en aquestes meditacions escrites des d’on viu, davant del port de Manacor, a Portocristo, al capvespre d’una vida intensa.

Hilari de Cara (Melilla, 1945) ha estat professor de literatura i gestor cultural. Establert a Manacor des de 1967, és llicenciat en Història i doctor en Filologia Catalana. Ha desenvolupat una intensa tasca cultural als Estats Units (1995-2002). Es va donar a conèixer com a poeta en català amb L'espai del senglar (1985), seguit per Quadern d'Es Llombards (1992), poemaris reunits i revisats el 1998 al volum Poemes (1985-1991). El mateix any publica Bolero. Posteriorment publica Absalom (2006), obra mereixedora del premi de la crítica Cavall Verd-Josep M. Llompart al millor llibre de poesia de l'any; Postals de cendres (2008), Premi Serra d’Or de la crítica al millor llibre de poemes de l’any; Via Bàltica (2012); Nunc (2012), i Carrer d’Artà (2014). El 2009 va publicar la novel·la Un llac en flames (Quaderns Crema, Barcelona), que fou guardonada amb el Premi QWERTY de la crítica al millor autor revelació de l’any.