Aquest text és el testimoni d¿una trobada històrica celebrada els primers dies de novembre de 1985 al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Els debats van centrar-se en sis ponències magistrals sobre el paper de l¿atzar a la ciència, a càrrec de sis científics de l¿avantguarda de les disciplines fonamentals i assoliren una temperatura que no s¿aconseguia des del congrés «Determinism and Freedom» celebrat a Nova York l¿any 1958. Després de gairebé trenta anys d¿acceleració científica (processos irreversibles, cosmologia, teoria de les catàstrofes, intel-ligència artificial, evolució bilològica?), una audiència expectant i policroma de científics, filòsofs i artistes va assistir a un candent replantejament del problema : bona part del prestigi de la ciència es deu a la simplicitat dels seus sistemes i problemes. Però la ciència comparteix moltes fronteres amb d¿altres formes de coneixement dedicades a sistemes més complexos, més propers a la naturalesa humana. Els conceptes científics experimenten freqüents revolucions i, quan això succeeix, és el moment de revisar i discutir el seu impacte a les disciplines veïnes. Es el cas de l¿atzar : és l¿atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrínsec de la natura ? La convocatòria de Figueres va servir per a remoure investigacions i ideologies, ciències i creences, resultats i intuïcions al voltant del determinisme i la llibertad. Fou, en veritat, un procés a l¿atzar.