«Els Morell, hi podeu pujar de peus, no sovintegen. Un afer de nissaga, de batec
existencial o de genètica. No ho sabem. Però la literatura li corre per les venes
d’una manera febrosenca, fatídica, gairebé fanàtica. “O escrius, o vius”. Aquesta
és la dicotomia extrema.. La voluntat ferma d’un artista de soca-rel que quan plora
ho fa sempre damunt el cisell i el burí dels mots, és a dir, damunt la matèria del
llenguatge que ens fa humans i que ell treballa amb la consciència d’assolir una
veu singular.»
(Del «Pròleg» de Lluís Calvo)