Sense voler, aquest poemari constitueix el primer treball pòstum editat d’aquest poeta eclèctic, estimulant, rebel, oxigenant: en Carles Hac Mor. Hi estàvem treballant de valent, en l’edició d’aquest volum quan en Carles ens va deixar per sempre més, legant-nos (això sí) les seves paraules, reflexions, glosses i “antiversos”.

En paraules de Jordi Marrugat, que prologa el present treball: “Els versos de No ben bé escapen de tota coherència lingüística, discursiva i temporal. S’hi parla mitjançant la barreja no raonable d’argots, registres, dialectalismes, arcaismes i llatinades; des de qualsevol temps històric desordenadament; sense desenvolupar un fil argumental, temàtic o lògic; assumint el gènere masculí i el femení, el singular i el plural o qualsevol pronom sense necessitat de justificar els canvis o precisar qui parla. (…) Així, contra la tirànica i mistificadora prescripció lingüística del jo, del món, del temps i de l’art, No ben bé oposa, des de la desraó i el desvari, el no-jo, el no-món, el no-temps i el no-art...”