En Llorenç Tous entra per primera vegada dins el món complex on van a parar els exclosos de la societat, amb motiu d’una visita que vol fer a un veïnat del Jonquet, empresonat per assassinat. S’hi presenta per primera vegada el Divendres Sant de l’any 1980. A mida que s’hi endinsa, va veient que aquest submón conté sectors diversos, tots proveïts de dolor i de soledat. Hi descobreix la lentitud i la deshumanització de la justícia, el rebuig visceral de la societat a la gent que no segueix les normes establertes, la complicació de la burocràcia administrativa, el calvari de les famílies dels interns, les seves fractures sentimentals, els seus fracassos laborals o empresarials. Hi destria, també, víctimes i morts en una atmosfera farcida de verí: s’hi respira l’aire corromput que infecta gran part del món de la presó, una veritable mentida, radicalment i sòlidament arrelada, la judicialització dels drogoaddictes presos. Un fet de conseqüències terribles: una molt mala resposta de la societat als delictes comesos per gent jove que necessita aconseguir la dosi propera. (Cecili Buele Ramis)