La poesia de Martí Boada ens sorprèn per la seva nuesa essencial i per la seva capacitat de projectar imatges imprevistes i fascinants, d?una poderosa força evocadora: «el llençol de la nit amaga el bosc» o «llençol endolat de la vesprada». A les pàgines d?aquest llibre els arbres sentinelles, llargueruts, pollancregen i els fanals tenen «el posat / metàl·lic de la girafa sabanoide». Boada ens diu: «Darrere la finestra / hi ha la vida vera.»

MARTÍ BOADA: un home reconegut com un dels més grans divulgadors científics amb consciència ecologista. El llibre sorprèn i comprèn. Tota una invitació per la regió sensible del poeta que va des de diàlegs amb altres poetes (Neruda, Vinyoli ) a altres científics (Wagensberg, Margalef ), a gent del Montseny, fins a totes la bellesa de la lora i la fauna.

Ens trobem davant d?un llibre per llegir a glops lents, sense presses, assaborint-ne cada mot, cada traç, cada preciós gest d?esperança ofert per dir de nou que la bellesa hi és i que ens envolta, que hem d?aprendre tenaçment a estimar-la, a reverenciar-la, a tenir-ne cura i a compartir-la, com fan ara generosament Núria Parés i Martí Boada en aquesta conversa certament inspiradora.