El Jo-Ull és el llibre de poemes que culmina els més de vint anys de col·laboració entre dos artistes, l'un que de l’ombra en fa imatge i l’altre que de la imatge en fa vers: Tom Carr i Vicenç Altaió. [...] És la manera en què Altaió pot expressar millor el que percep de l’obra d’aquest escultor, l’únic artista a qui li dedica un llibre sencer de poemes. [...] Els versos d’Altaió juguen tant amb la forma de les escultures de Carr com amb els números pròpiament dits, i així ens parlen d’art, de la forma, de la «recerca del significat pur», del ple, del buit, del vell, del més jove, del lleuger, de la llum... Altaió ho fa amb llibertat i amb rigor [...] i «posa el coneixement en estat de risc». (Del pròleg de Marc Arnal)

L’edició es complementa amb una escultura original de Tom Carr, que embolcalla el llibre. De l’escultura se n’ha fet una edició de nou exemplars no-venals, numerats de l’I al IX, que van destinats als autors i col·laboradors, més un exemplar HC de mostra. I 13 exemplars commemoratius, numerats de l’1 al 13, signats pels autors dins d’aquesta edició.

Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954)

Poeta, assagista, crític d'art, editor, articulista d'opinió, agitador cultural i traficant d'idees. És autor d'una obra literària i artística extensa i interdisciplinària que comprèn llibres de poesia, d’investigació cultural i la sèrie «Tràfic d’idees». En paral·lel, ha desenvolupat una tasca molt significativa com a curador i director d'exposicions humanístiques i científiques i com a creador i director de les revistes d’art i lletres Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Ha dirigit el centre KRTU (Cultura Recerca Tecnologia Universals) i Arts Santa Mònica. Va ser el protagonista del film Història de la meva mort, d’Albert Serra. Actualment és el president de la Fundació Joan Brossa. La seva obra poètica va ser recolida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) i continuada a Santa follia de ser càntic i Radicals lliures.