"Antígona", de Sòfocles, és segurament l'expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia i les lleis establertes pels homes.

Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s#ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l#expressió del sacrifici personal a causa d#un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans.

«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l'Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.» (De la introducció de Joan Castellanos i Vila)

Sòfocles (Colono, 496 - Atenes, 406 aC) es va donar a conèixer al 468 aC com a autor tràgic en vèncer, al concurs teatral que se celebrava anualment a Atenes durant les festes Dionísies, a Èsquil, el dominador en els anys precedents. Se'l considera, juntament amb Èsquil i Eurípides, una de les figures més destacades de la tragèdia grega. De tota la seva producció només es conserven set tragèdies completes: Èdip rei, Èdip a Colono, Antígona, Áyax, Les Traquinies, Electra i Filoctetes.