Una novel·la singular, elegant i enlluernadora sobre els perills que comporta ser diferent.
Ja ningú recorda el món antic, i el present és pacífic i civilitzat. Els dies transcorren plàcids. La gespa creix sobre l’asfalt. Al col·legi, les noies viuen en harmonia amb la natura, descobreixen la sensualitat, la poesia, la música, les arts. Viuen alienes a un secret que travessa tot el que veuen: què signifiquen les creus abandonades que sembren, aquí i allà, les parcel·les de bosc més allunyades? Per què hi ha melodies prohibides i llibres que no es poden obrir?
Y relata, amb una sensibilitat estranya i absorbent, el despertar de l’amor en una noia que, com el món que habita, amaga un secret dins seu. Un secret inquietant que amenaça el sistema de valors d’una societat sense homes.
Lluminosa i fosca alhora, la novel·la Y, guardonada amb el Premi Roc Boronat, pot ser llegida com una original al·legoria sobre l’Altre, un cant a la tolerància que no defuig cap dilema moral.
«Si allò que ens havia dit era cert, és que hi havia coses que les nostres professores no ens havien contades. I que els llibres tampoc no deien. Potser moltes coses.»

Violeta Richart va néixer a Abarán (Múrcia) i va arribar a Catalunya quan tenia només un any. Escriu des que era molt jove, tant narrativa com poesia. És llicenciada en Psicologia i exerceix de professora de català i anglès. Estima especialment la literatura i la cultura modernistes. Y és la seva primera novel·la i ha merescut el XXII Premi Roc Boronat.