Sobre el teló de fons dels vint anys (1995-2015) en què el País Valencià fou sotmès a una prova molt dura, Gustau Muñoz, des de la preocupació política i la militància cultural i cívica, evoca en aquestes notes un seguit de personatges, de situacions i d’ambients que conformen un retrat de grup, intel·lectual i polític, de tota una generació. Al costat d’evocacions personals com la de Carmen Alborch, hi ha una mirada propera i informada sobre Catalunya i el “procés”, així com una reflexió sobre un món on la democràcia està amenaçada per fenòmens com els de Bolsonaro o Trump. «El sentit de fons d’aquests textos ―d’aquestes notes per a un dietari― és la interrogació. La indagació sobre el present en clau històrica i sobre el passat en clau de present. Tenen un abast d’indagació col·lectiva, en el terreny polític i social, però també tenen un sentit d’indagació personal. Un component introspectiu o autobiogràfic marcat, que el lector copsarà de seguida».

Aquesta tercera entrega venia precedida de "Les meues universitats" (2012), en què evocava la seva etapa de formació a Niça entre els divuit i els vint anys, i tancava un projecte que començà el 2009 amb "Una educació francesa" (2009), guardonada amb el premi Lletra d’Or. Enguany, L’Avenç ofereix una edició especial en aquest únic volum que recupera íntegres els tres títols i que l’autor tanca amb un botó d’or, "La Javanesa", un relat inèdit en què explica la seva pròpia història d’amour fou a finals dels vuitanta.