Escriptor brillant i polifacètic, Eugeni Xammar va ser una figura fonamental del periodisme català de la primera meitat del segle XX. Dotat d’una llibertat d’esperit absoluta, va posar fi a la seva carrera periodística després de la Guerra Civil, i va exercir com a traductor fins a la mort. De Josep Pla a Jorge Semprún, de Francesc Pujols a Montserrat Roig, d’Armand Obiols a Joan de Sagarra, van ser moltes les persones que van deixar per escrit l’impacte que els havia produït conèixer o llegir un home d’una personalitat tan imponent i carismàtica. Les cartes aplegades en aquest volum, escrites al llarg de prop de setanta anys, donen al lector l’oportunitat de retrobar la veu inconfusible de Xammar—com a corresponsal a Berlín durant l’adveniment del nazisme, diplomàtic durant la Guerra Civil o traductor errant a l’exili—i de gaudir així de la sagacitat, la franquesa i la desimboltura amb què observava el món.