"Contes egipcis per a l'eternitat" ofereix al lector unes primícies detallades, en literatura comparada, de com els grans autors de tots els temps van inspirar-se en uns textos nascuts a les terres egípcies, ara fa uns 4.000 anys, com a fonts dels personatges «clàssics» i bíblics immortals.

Sinuhe, al final de la seva vida, després d haver fugit d Egipte, poble rere poble, fins el país de Retenu (Canaan-Síria), torna a retrobar-se amb el faraó. Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó. Jesús trepitja, en el seu incansable viatge per tota la geografia Palestina, fins i tot els països estrangers, com les ciutats fenícies de Sidó i Tir, o bé Cesarea de Filip, abans de tornar a Jerusalem. Ulisses, Jonàs, Pau, seguint també el mateix patró literari, amb naufragi inclòs, no acaben d arribar mai a destinació. Vides paral·leles calcades d'unes fonts egípcies de primer ordre, best-long sellers sense parió: "El Nàufrag" i "Sinuhe l'egipci".