L’autor carrega contra Darwin i Chomsky, contra l’establishment científic, en un intent d’explicar
per què ens hem aturat en el coneixement de l’evolució del llenguatge (D’on ve? Per què
l’ésser humà és l’únic que utilitza i pot aprendre les llengües tal com les coneixem? És innat?
No ho és?) i defensa dos noms de científics que han estat “contra” les teories darwinianes
(Wallace) i chomskyanes (Everett) i que han passat desapercebuts per la comunitat científica.
Segons Wolfe, és el llenguatge, no l’evolució, el que distingeix els éssers humans dels animals
i el responsable dels avenços de la humanitat.

Tom Wolfe va néixer a Richmond, Virginia, el 1931. Col·laborador en diverses revistes i diaris nord-americans, Wolfe no va tardar a convertir-se en el promotor i més interessant representant de l'anomenat Nou Periodisme. La desenfadada ironia del seu estil i el llenguatge fresc i àgil que caracteritza tant els seus reportatges com a les seves novel·les (entre la que destaca La foguera de les vanitats) ha convertit a aquest autèntic iconoclasta en un dels representants de la contracultura més llegits del nostre temps. Quan publiquem la primera edició d'aquest llibre l'any 1972, Wolfe era un perfecte desconegut. Avui, quan la seva obra està quasi tota publicada en el nostre idioma, ens satisfà poder verificar, vint-i-cinc anys després, que mai és tard per reconèixer a un autor que ara és aclamat com un dels més insignes pioners del Nou Periodisme nord-americà.